Ves al contingut principal

Entrades

Aterratge d'emergència

Res pitjor que quan algú es creu Superman, pensa que pot pilotar qualsevol avió i, per acabar-ho d’adobar, s’envolta d’una tripulació poc recomanable. El resultat, cantat, un aterratge d’emergència en un aeroport, la Tercera Divisió, que no estava previst trepitjar. Però la maldestria del pilot, la poca benzina després de molts quilòmetres en reserva i un passatge descompensat, desencantat del tracte fred i distant de la cabin crew, feia preveure un final així. Ja veurem si hi ha víctimes o damnificats, perquè això és el Centre d’Esports l’Hospitalet i les catifes només es fan servir per rebre botxins o per tapar la merda que des de fa temps put al carrer de la Feixa Llarga s/n.
Ahir a València –un altre cop el filial che, com l’any 2003 però a l’Estadi-, l’Hospi va posar fi a 7 temporades consecutives a la categoria bronze del futbol espanyol, la Segona Divisió B, la categoria fetitxe dels riberencs. Ho va fer amb un partit caòtic i de més a menys, fidel reflex d’una temporada per (…
Entrades recents

Aúpa Benidorm

Benidorm Club de Fútbol 1964-2017. Així podrà resar la làpida que enterrés, per sempre, un històric del futbol mediterrani. Ahir dijous, tal com van publicar diversos mitjans, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'extinció del club, tal com ja va indicar el Jutjat Mercantil número 1 d'Alacant el passat 9 de març. És el final, ara sí definitiu, d'una entitat que va tenir un pas important per la categoria de bronze del futbol espanyol, amb 19 temporades a Segona Divisió B d'ençà que hi debutés el curs 1987-1988 amb quatre descensos intermitjos abans del darrer, cruel, en una eliminatòria de permanència contra el Betis B, la primavera de 2011. El curs 2010-2011 va ser, de fet, l'últim en què el Benidorm Club de Fútbol va competir oficialment, ja que el deute que acumulava en aquell moment, unit al descens a Tercera Divisió, va ser una llosa massa pesada per al club de la Marina Baixa, un dels diversos damnificats de la metàstasi de la bombolla immobiliària…

Andorra-Illes Fèroe: un somni fet realitat

Hi ha gent que es marca com a objectiu vital córrer una marató, fer-se una selfie al Taj Mahal, ballar sardanes... i d'altres que saltem d'alegria si podem assistir a un partit entre les seleccions d'Andorra i les Illes Fèroe. Què voleu que hi faci? Sóc així d'imbècil. 25 de juliol de 2015; a Sant Petesburg hi té lloc el sorteig de la fase classificatòria per a la Copa del Món de 2018 que se celebrarà a Rússia. L'atzar -o les boles calentes- van voler que dos dels equips més modestos de la zona europea, les Illes Fèroe i Andorra, quedessin enquadrats, juntament amb Portugal, Suïssa, Hongria i Letònia, al mateix grup: el B. Fa, doncs, gairebé dos anys que el destí estava marcat: el 25 de març de 2017, ambdues seleccions s'enfrontarien a l'Estadi Nacional, la nova casa del combinat tricolor d'ençà que el 2014 fos inaugurat davant el País de Gal·les (1-2 favorable als visitants).
Servidor, és clar, no podia fallar a la cita. Fos com fos. Si calia, passant…

Un retorn diferent

Com bé sabeu, fa una mica més de mig any que vaig decidir posar punt i a part al Blog de l'Hospi, una criatura esbojarrada que va tenir set anys i escaig de vida abans que diferents circumstàncies, més alienes que no pas pròpies -ai, els deserts- em fessin veure que era hora d'aparcar-ho i de viure i noves emocions i experiències. Fins ara, la decisió s'ha demostrat correcta, però la desconnexió del món del futbol és inevitable; hi ha cops en què un vol opinar o escriure i no en té prou amb un parell de tuits per expressar-ho. Vaja, que ve de gust escriure, de tant en tant, sense l'obligació de l'actualitat, ni aquella sensació d'estar fent tasques a deshores, d'estar pendent dels fitxatges, de la gent que afusella informacions o d'haver de fer el joc a personatges més preocupats de posicionar-se de cara al seu interès que no pas de cercar el bé comú. L'excusa, al final, ha estat recuperar, redissenyar i actualitzar "The Catalan Groundhopper&q…

Palma balearica

Ho comentava a Twitter el dia abans de volar: els partits al camp de l'Atlètic d'una banda i els caps de setmana a Mallorca, de l'altra, són el millor de jugar a #2bg3. Sempre amb l'Hospi com excusa, de pretext, però des que vaig trepitjar per primer cop l'illa més gran de les Illes Balears un 10-10-10 la relació entre servidor i Mallorca s'ha anat estrenyent amb el pas dels viatges, les experiències futbolístiques i, evidentment, la gastronomia. Omplir l'estómac a Mallorca és homenatjar una de les cuines més oblidades a Espanya: Mallorca no només és costa, festa, xiringuitos, platja i ma... Magaluf, és també bona Part Forana: el Raiguer, la Serra de Tramuntana, el Llevant... és agafar el tren (pels que no lloguem cotxe) i anar a veure futbol o, simplement, camps de futbol a Manacor, Sineu, Sa Pobla, Lloseta, Inca, Binissalem... També és fer vida en una ciutat que no destaca especialment per ser una de les més boniques de l'Estat: més enllà del castell…

Guijuelo irrepetible

Per motius personals, no vaig tancar el desplaçament a Guijuelo fins poques hores abans d'emprendre el viatge. Primer, calia tancar l'allotjament, ja que Guijuelo no és massa gran: és més o menys com Llagostera però amb la diferència que hi tenen un hotel mentre que a Llagostera hi ha un hostal (anomenat "El Carril"). No era qüestió d'arriscar-se a passar una nit al ras a Guijuelo, perquè un tampoc és massa fan d'aventures innecessàries, menys després de veure com es va complicar la nit meteorlògicament parlant. Total, que a manca de transport propi, calia enllaçar transports i equilibrar preu i temps per no haver de sortir 15 dies abans de l'Hospitalet. Finalment, amb un vol i dos autobusos en vam tenir prou per arribar a Guijuelo en 10 hores de trajecte, del meu llit fins al de l'hotel. Bé, els dos de l'hotel: sempre m'ha fet ràbia això que col·loquin dos llits individuals junts i, encara més, que els tapin com si el client fos imbècil i no…

Un Euromed cap a Elx

Hi ha viatges còmodes i d'altres que no ho són tants. Evidentment, volar a Mallorca, a 45 minuts en avió, és ràpid i sovint econòmic si agafes els bitllets amb certa previsió. Si ajustes més i ho confies tot a darrera hora, l'alternativa per viatjar fins a Alacant és el tren, ja sigui Talgo o Euromed. Bé, no: molt millor Euromed. Per què? Doncs perquè hi acostuma a haver endolls. Una cosa és viatjar acompanyat i anar xerrant amb la teva companyia, però fer un trajecte de gairebé cinc hores en solitari, sense distraccions (sobretot perquè no funcionava el sistema de projecció i ens vam quedar sense pel·lícula -fins a València- ni documental -entre València i Alacant-). Partit a les 7 de la tarda a Elx i sortida de Barcelona a les 10 del matí; per davant, 4 hores i 41 minuts previstos de viatge i un #mazazo només començar: als seients de davant, una parella jove amb un nen petit. És a dir, l'infern. M'agradaria jugar contra els equips madrilenys només per tenir el gust …