TheCatalanGroundhopper

Recordo no fa massa mesos haver llegit a Twitter gent que es plantejava la justícia de la permanència del Getafe a la Lliga BBVA en base a la poca afluència de públic al seu estadi i a l'escassa massa social de l'equip del sud de Madrid. Personalment, com diríem en castellà, em sembla "mezclar churras con merinas". Qualsevol club i qualsevol equip té dret a competir d'acord amb el que estableix la normativa esportiva i d'acord amb els resultats i el respecte al reglament vigent. Ho pot fer el Getafe a Primera i ho pot fer, si així ho permet la llei, el Tecnofútbol a Primera Catalana. Van ser molts, premsa inclosa, els qui van criticar la compra de plaça d'aquest equip, que l'any passat era a Quarta Catalana. No van fer res il·legal. Alguns s'en fotien de "l'afició del Tecnofútbol". Segurament la mateixa que el San Pancracio, amb 44 anys d'existència, la del Joanetes o la de l'Abadessenc. De fet, només calia veure l'

Em podran qualificar de malalt, de friki i de moltíssimes altres coses. Segurament tingueu raó, però en el fons, molt en el fons, alguna neurona em fa reaccionar i prendre decisions amb una mica de sensatesa. Una d'elles és no mullar-me quan veig un partit de futbol... Bé, això si no juga l'Hospi a l'Estadi, on cal ser fidel i mantenir la zona de general, dempeus, a l'atac riberenc, caigui el que caigui. Però fora d'aquí, toca buscar alternatives. I vora casa, tampoc podem dir que hi hagi massa camps on una petita tribuna coberta permeti veure futbol aixoplugat i mínimament previngut de les inclemències meteorològiques. D'aquests pocs camps, dos són a Sant Joan Despí i entre les Planes i el Barri Centre, dissabte passat ens vam decidir pel camp més proper a l'estació de Rodalies d'aquesta localitat del Baix Llobregat, 6-7 minuts des de l'Hospitalet, dues estacions i uns deu minuts de passeig en direcció nord per arribar a un camp que és a to

"Les xicotes de Xixona s'han comprat una romana, pa pesar-se les mamelles dos voltes a la setmana. Si vols que te les pesen, posa't panxa cap amunt i voràs què polseguera que t'ix pel forat del cul" . És un dels passatges de " La manta al coll ", una cançó tradicional valenciana que malgrat incloure en la seva lletra la coneguda platja alacantina del Postiguet va sonar diumenge passat al cada cop menys 'Nou' Castalia. Per sorpresa meva, és clar. Com sorpresa va ser arribar als voltants de l'Estadi del Club Deportivo Castelló (denominació utilitzada per megafonia durant el partit) i veure la quantitat de gent que hi havia en un derbi com és el Castelló-Borriol... a Tercera Divisió. Cues per adquirir les entrades pel partit i ambient de futbol a fora i a dins. 'Tifos', càntics, nervis, xiulets, ovacions al contrari i ingredients suficients com per garantir que el futbol de Tercera, lluny de ser modest, té ben poc a envejar al futbol

"Doctor, doctor, le hice caso: me he follado a todas las putas de Valencia y sigo con ardores" - "¡Le dije sal de frutas, caballero!" . Entre whiskies i ginebres, enmig d'una prèvia d'un partit de l'Hospi. Així va irrompre un home en el bar de concentració de Manises previ a l'Huracán 1-1 Hospi, excusa per il·lustrar aquest cinquè article de "The Catalan Groundhopper". Mr. X (diria que no va descobrir la seva identitat) era el cap visible d'un grup peculiar pel que fa a estil i, sobretot, a estat. Històries i verborrea sobre el futbol i sobre Huracán, l'amable local ens indicava que el futur d'Huracán CF era més aviat curt si teníem en compte el camp nou que s'estava construïnt a una zona que ell va anomenar "la Torre". Això sí, preguntat si aniria al camp no va dubtar en respondre que no. Això malgrat les iniciatives endegades per l'entitat que presideix Toni Hernández, tot un model de treball i esforç en

Seguir un partit a peu de camp té els seus pros i els seus contres. A vegades, un no té tria possible, com seria el cas del Camp de Futbol Verntallat. En d'altres camps, possiblement qualsevol de Primera Divisió, fa falta poc menys que una instància al mateix Papa per accedir a la gespa per realitzar qualsevol tipus de tasca. O això, o que siguis el típic periodista-hooligan endollat que fa la pilota al club, que fins i tot va a veure el filial a canvi d'obtenir informacions privilegiades. Dissabte al Nou Sardenya, situat entre banquetes, vam poder gaudir d'una altra visió del futbol, amb la banqueta de l'Europa a l'esquerra, la de l'Olot a la dreta; diàlegs creuats, discussions banqueta-jugadors-banqueta durant el partit, tensió; àrbitres i les seves intrahistòries. Precisament el trio arbitral serà protagonista d'aquesta ja quarta entrada de 'The Catalan Groundhopper'. Trio arbitral i capitans d'Europa i Olot. Vicente Alexan

Que a Barcelona hi ha molts carrers ho sap, fins i tot, qui va decidir dur el Ciudad de Murcia als afores de Granada per 'crear' el Granada 74. Quan un visita els voltants de l'estadi Narcís Sala, del Coliseu com l'anomenen alguns aficionats de la Unió Esportiva Sant Andreu i hagués d'enllaçar l'aspecte del perímetre del recinte amb el nom d'un carrer, dubtaria fins entrar a l'estadi, fer una ullada a la uralita que pràcticament cobreix la zona central de la tribuna per veure que mai un carrer com el de Santa Coloma s'esqueia tant per allotjar-hi les oficines de la ja centenaria entitat del barri, per alguns població, de Sant Andreu del Palomar. Ho il·lustra la foto de capçalera, presa durant el Sant Andreu-Levante B del passat dissabte, l'excusa perfecta per articular aquest primer lliurament setmanal, tercer en global, the 'The Catalan Groundhopper'. I vull deixar clar que això, lluny de ser una burla, pretén ser una forma diferent