"Les xicotes de Xixona s'han comprat una romana, pa pesar-se les mamelles dos voltes a la setmana. Si vols que te les pesen, posa't panxa cap amunt i voràs què polseguera que t'ix pel forat del cul". És un dels passatges de "La manta al coll", una cançó tradicional valenciana que malgrat incloure en la seva lletra la coneguda platja alacantina del Postiguet va sonar diumenge passat al cada cop menys 'Nou' Castalia. Per sorpresa meva, és clar. Com sorpresa va ser arribar als voltants de l'Estadi del Club Deportivo Castelló (denominació utilitzada per megafonia durant el partit) i veure la quantitat de gent que hi havia en un derbi com és el Castelló-Borriol... a Tercera Divisió. Cues per adquirir les entrades pel partit i ambient de futbol a fora i a dins. 'Tifos', càntics, nervis, xiulets, ovacions al contrari i ingredients suficients com per garantir que el futbol de Tercera, lluny de ser modest, té ben poc a envejar al futbol d'elit. I mostra que el Club Deportivo Castelló, malgrat que alguns hagin fet l'impossible per esmicolar-lo, segueix més viu que mai gràcies als seus aficionats, a aquells seguidors fidels que l'han estimat, com diu el càntic, a Primera i a Tercera. Els mateixos que havent-se guanyat el dret a xiular els jugadors van aplaudir els albinegres malgrat la desfeta per 1-4.
El dia que servidor va descobrir, entre els gairebé 4.000 espectadors de Castalia, la figura del Buitre. Qui és? Un aficionat del CD Castelló, dels històrics, dels mítics, que bombo en mà es va dedicar a passejar-se per l'anella superior de la General i els gols de Castalia per animar la gent a cridar i donar suport a l'equip. Tarda freda a l'estadi castellonenc i l'amic Buitre suportava la temperatura amb una simple samarreta taronja de màniga curta. Minuts més tard, i en tornar a alçar la mirada a la graderia i un cop el Castelló havia igualat el gol inicial de l'exHospi Raúl Caballero pel Borriol, el Buitre seguia fent de les seves entre els aficionats... shirtless, sense samarreta que dirien els anglesos. Amb o sense alcohol? No ho sabem però es va guanyar, un cop més, algun càntic de l'afició d'un dels córners de Castalia: "que bote, que bote, la panxa del Buitre". Imatge i jutgeu. Podia botar?
Va ser la meva segona visita a Castalia després del Castelló 2-1 Hospi de fa poc més de dos anys. Aquesta vegada arribava a Castelló de la Plana en Rodalies Renfe provinent de València-Cabanyal, poc més de 50 minuts de trajecte i un passeig d'uns 25-30 minuts pel centre de Castelló. Poca cosa destacable llevat que els bars amb motius futbolístics anaven augmentant a mesura que m'apropava a Castalia, una de les tres bessones que conformen la tríada que completen el Mini Estadi i Cartagonova. Camps calcats o compatibles, si parléssim de webs de contactes com Meetic o similars. Accessos per nord, sud, est i oest; per dalt i per avall i, també, botiga de marxandatge amb samarretes actuals i històriques i d'altres motius del CD Castelló, just en el mateix indret con el públic podia recollir invitacions i entrades i la premsa, les seves acreditacions.
A peu de camp, la ubicació era molt millor que la de la primera vegada, dins la cabina de retransmissions de Ràdio l'Hospitalet (en pau s'hagi prioritzat) a l'alçada d'un córner. Ideal per fer fotos i veure cares conegudes del món del futbol modest. Hi ha vins que guanyen amb el temps, però l'exporter del Lleida, Emili Isierte, ara a l'staff tècnic, potser no seria el millor exemple. Vam poder veure també Raúl Caballero, jugador de l'Hospi l'any del darrer descens a Tercera i ara capità i ànima del Borriol (5 gols en els darrers dos partits). També hi havia la darrera incorporació del Castelló, segons un aficionat de mitjana edat al públic "el nuevo, el Bildu ese". Massa radical, potser? S'estava referint al central rus Andrei Blindu. Tot això mentre una fotògrafa amb trets físics asiàtics (coreana, per ser més exactes) s'endinsava dins el camp per caçar la instantània de la pancarta que havien desplegat la gent de Sentimiento Albinegro i que podeu observar a la foto que hi ha a continuació. Molt currada.
Més detalls: a) a la zona de general (reconec que no vaig fixar-me en d'altres zones) només hi onejaven les banderes de la Comunitat Valenciana i de la ciutat de Castelló de la Plana. Arriba a ser Catalunya i algun president aprofitaria per fer reivindicacions... b) El concepte de llançar paperets a la sortida de l'equip local. Habitualment els papers van en una bossa que cal obrir per poder llançar el 'confeti'; algun despistat, però, va tirar pel dret i va decidir llançar directament la bossa de plàstic a la gespa de Castalia. c) Són temps difícils i entenc que es fa complicat aconseguir publicitat de pagament als camps; això sí, hi ha maneres i maneres d'amagar els 'morosos'. Oi que no seríeu capaços de de dir quina marca de cotxes s'amaga darrere aquest anunci?
(**) Hi havia Puchi? és un
suggeriment de Roger Sánchez, periodista esportiu de la XTVL, creador de
Tercera.cat i un dels conductors de Golcat.com L'actual míster del
Vilafranca és un clàssic a les graderies dels camps catalans, no només
de Tercera. Veure'l, doncs, és més que habitual i a final de temporada
veurem sí el seu gairebé do de la ubiqüitat té més de ficció que de
realitat.
 |
| Segons algunes informacions, fins a 4.000 persones diumenge passat a Castalia. |
El dia que servidor va descobrir, entre els gairebé 4.000 espectadors de Castalia, la figura del Buitre. Qui és? Un aficionat del CD Castelló, dels històrics, dels mítics, que bombo en mà es va dedicar a passejar-se per l'anella superior de la General i els gols de Castalia per animar la gent a cridar i donar suport a l'equip. Tarda freda a l'estadi castellonenc i l'amic Buitre suportava la temperatura amb una simple samarreta taronja de màniga curta. Minuts més tard, i en tornar a alçar la mirada a la graderia i un cop el Castelló havia igualat el gol inicial de l'exHospi Raúl Caballero pel Borriol, el Buitre seguia fent de les seves entre els aficionats... shirtless, sense samarreta que dirien els anglesos. Amb o sense alcohol? No ho sabem però es va guanyar, un cop més, algun càntic de l'afició d'un dels córners de Castalia: "que bote, que bote, la panxa del Buitre". Imatge i jutgeu. Podia botar?
 |
| El Buitre |
Va ser la meva segona visita a Castalia després del Castelló 2-1 Hospi de fa poc més de dos anys. Aquesta vegada arribava a Castelló de la Plana en Rodalies Renfe provinent de València-Cabanyal, poc més de 50 minuts de trajecte i un passeig d'uns 25-30 minuts pel centre de Castelló. Poca cosa destacable llevat que els bars amb motius futbolístics anaven augmentant a mesura que m'apropava a Castalia, una de les tres bessones que conformen la tríada que completen el Mini Estadi i Cartagonova. Camps calcats o compatibles, si parléssim de webs de contactes com Meetic o similars. Accessos per nord, sud, est i oest; per dalt i per avall i, també, botiga de marxandatge amb samarretes actuals i històriques i d'altres motius del CD Castelló, just en el mateix indret con el públic podia recollir invitacions i entrades i la premsa, les seves acreditacions.
 |
| Entrada de la tenda albinegra |
A peu de camp, la ubicació era molt millor que la de la primera vegada, dins la cabina de retransmissions de Ràdio l'Hospitalet (en pau s'hagi prioritzat) a l'alçada d'un córner. Ideal per fer fotos i veure cares conegudes del món del futbol modest. Hi ha vins que guanyen amb el temps, però l'exporter del Lleida, Emili Isierte, ara a l'staff tècnic, potser no seria el millor exemple. Vam poder veure també Raúl Caballero, jugador de l'Hospi l'any del darrer descens a Tercera i ara capità i ànima del Borriol (5 gols en els darrers dos partits). També hi havia la darrera incorporació del Castelló, segons un aficionat de mitjana edat al públic "el nuevo, el Bildu ese". Massa radical, potser? S'estava referint al central rus Andrei Blindu. Tot això mentre una fotògrafa amb trets físics asiàtics (coreana, per ser més exactes) s'endinsava dins el camp per caçar la instantània de la pancarta que havien desplegat la gent de Sentimiento Albinegro i que podeu observar a la foto que hi ha a continuació. Molt currada.
 |
| Reconec que em va costar pillar la pancarta fins que vaig veure el dibuix... |
Més detalls: a) a la zona de general (reconec que no vaig fixar-me en d'altres zones) només hi onejaven les banderes de la Comunitat Valenciana i de la ciutat de Castelló de la Plana. Arriba a ser Catalunya i algun president aprofitaria per fer reivindicacions... b) El concepte de llançar paperets a la sortida de l'equip local. Habitualment els papers van en una bossa que cal obrir per poder llançar el 'confeti'; algun despistat, però, va tirar pel dret i va decidir llançar directament la bossa de plàstic a la gespa de Castalia. c) Són temps difícils i entenc que es fa complicat aconseguir publicitat de pagament als camps; això sí, hi ha maneres i maneres d'amagar els 'morosos'. Oi que no seríeu capaços de de dir quina marca de cotxes s'amaga darrere aquest anunci?
On? Castalia. Castelló de la Plana.
Quan? 13 de gener de 2013. 17:00 hores
Partit: CD Castelló 1-4 Borriol CF
Categoria: Jornada 22. Tercera Divisió. Grup 6.
Preu de l'entrada: Entre 5 i 12 €
Consumicions: Res.
Peça multimèdia: "La manta al coll".
(*) #oloraporro: Detectada al temps de descans. Intensa.
(**) Hi havia Puchi? No. No tenia temps material d'arribar-hi després del Vilafranca-Cornellà.
(*) #oloraporro és un 'clàssic' (dins la modèstia) del seguiment
d'aquests partits al meu compte personal de Twitter. En molts d'aquests
camps és més que habitual que algun dels presents es dediqui a fumar
porros en algun moment del partit. Sempre que ho detectem, us ho farem
saber per determinar quin és el camp 'més porrero' de la temporada.
JAJAJAJAJAJA això del The Catalan Groundhopper és del mes divertit... Cristian, on trobes el temps?... Una abraçada
ResponElimina