#7 | Barri Centre - Sant Joan Despí

Em podran qualificar de malalt, de friki i de moltíssimes altres coses. Segurament tingueu raó, però en el fons, molt en el fons, alguna neurona em fa reaccionar i prendre decisions amb una mica de sensatesa. Una d'elles és no mullar-me quan veig un partit de futbol... Bé, això si no juga l'Hospi a l'Estadi, on cal ser fidel i mantenir la zona de general, dempeus, a l'atac riberenc, caigui el que caigui. Però fora d'aquí, toca buscar alternatives. I vora casa, tampoc podem dir que hi hagi massa camps on una petita tribuna coberta permeti veure futbol aixoplugat i mínimament previngut de les inclemències meteorològiques. D'aquests pocs camps, dos són a Sant Joan Despí i entre les Planes i el Barri Centre, dissabte passat ens vam decidir pel camp més proper a l'estació de Rodalies d'aquesta localitat del Baix Llobregat, 6-7 minuts des de l'Hospitalet, dues estacions i uns deu minuts de passeig en direcció nord per arribar a un camp que és a tocar de l'autopista, a l'altre costat de la Ciutat Esportiva del Barcelona... i que curiosament va reinaugurar l'Espanyol en un amistós el 6 de desembre de 2007 davant el Sant Joan Despí (0-10).

Publicitat hospitalenca. Equip del Baix

 

En aquest cas, qui jugava com a local era la UD San Pancracio, una entitat fundada l'any 1969 i que tot i tenir seu al mateix Barri Centre, duia a les samarretes d'entrenament publicitat d'una botiga de l'Hospitalet. Un partit, aquest San Pancracio-Pallejà, que significava 'caure' a la darrera categoria del futbol amateur a Catalunya: Quarta Catalana. Futbol ultramodest en una tarda-nit freda i plujosa, motiu per quedar-se a casa. Per veure el partit de Primera, per molt que fos una derrota del Barcelona. De fet, el bar del camp (obert també durant la setmana), anunciava l'emissió del Real Sociedad-Barcelona; sense rastre del rival del San Pancracio en cap cartell. Així doncs, no va sorprendre que quan Adrià Cortés Aparicio va xiular l'inici del partit fóssim 10 persones al camp. Groundhopper inclòs.

Difícil, doncs, que hi hagués #oloraporro. Fins i tot hi havia gent que tenia situada d'altres visites a partits del San Pancracio, com la mare d'un jugador amb un generós cabell ros i arrissat i un abric que cridava l'atenció. Desconec si era fals o molt fals. Al davant, un home d'edat avançada escoltava la ràdio mentre a l'atac del Pallejà hi havia un noi jove, d'origen llatinoamericà, que tampoc no trigaria massa a marxar. Més tard, tot sigui dit, la cosa es va animar: jugava el Sant Joan Despí juvenil, a les 8 del vespre (quines ganes) i el camp es va anar omplint (amb tots els matisos possibles) de familiars, amics i coneguts dels 22 i escaig jugadors. Una dada, tot recordant un gran article de l'amic Àngel Garreta al Diari Ara: al final del partit, cinc jugadors del Pallejà van agrair el suport de tres aficionats. Bonic, però per reflexionar-hi, certament.

Aplaudiments en família

A vegades, però, hi ha partits i camps que tampoc no donen massa joc i el Barri Centre n'és un exemple. Va costar Déu i ajuda trobar imatges curioses o moments destacables en un partit on el 0-1 va resultar curt vistes les ocasions dels uns i dels altres. El San Pancracio continua amb una mitjana d'edat que pot estar tranquil·lament al voltant dels 32 anys, sent molt generosos. El Pallejà, segon classificat, semblava molt més 'professional' per equipació i detalls. Tot al contrari que l'àrbitre, manipulable i sense criteri. Amb 0-0 i una falta que no va assenyalar al mig del camp, les protestes dels aficionats a la grada el van fer xiular la falta; les protestes de la banqueta van provocar que Cortés Aparicio mostrés la targeta groga i quan anava a continuar el joc, la banqueta i jugadors rivals li van fer notar el que el jugador que havia rebut assistència havia d'abandonar el terreny de joc. 3 en 1.

On? Camp Municipal del Barri Centre. Sant Joan Despí.

Quan? 19 de gener de 2013. 18:00 hores

Partit: UD San Pancracio 0-1 CF Pallejà 

Categoria: Jornada 15. Quarta Catalana. Grup 12.

Preu de l'entrada: Gratuïta

Consumicions: Coca-Cola. 1.50 €.

Peça multimèdia: "UE Sant Joan Despí" de Faeh.

(*) #oloraporro: Sense gent, difícil..

(**) Hi havia Puchi? No.

Galeria de fotos

(*) #oloraporro és un 'clàssic' (dins la modèstia) del seguiment d'aquests partits al meu compte personal de Twitter. En molts d'aquests camps és més que habitual que algun dels presents es dediqui a fumar porros en algun moment del partit. Sempre que ho detectem, us ho farem saber per determinar quin és el camp 'més porrero' de la temporada.

(**) Hi havia Puchi? és un suggeriment de Roger Sánchez, periodista esportiu de la XTVL, creador de Tercera.cat i un dels conductors de Golcat.com L'actual míster del Vilafranca és un clàssic a les graderies dels camps catalans, no només de Tercera. Veure'l, doncs, és més que habitual i a final de temporada veurem sí el seu gairebé do de la ubiqüitat té més de ficció que de realitat.