Passa al contingut principal

#8 | Can Dragó - Barcelona



Recordo no fa massa mesos haver llegit a Twitter gent que es plantejava la justícia de la permanència del Getafe a la Lliga BBVA en base a la poca afluència de públic al seu estadi i a l'escassa massa social de l'equip del sud de Madrid. Personalment, com diríem en castellà, em sembla "mezclar churras con merinas". Qualsevol club i qualsevol equip té dret a competir d'acord amb el que estableix la normativa esportiva i d'acord amb els resultats i el respecte al reglament vigent. Ho pot fer el Getafe a Primera i ho pot fer, si així ho permet la llei, el Tecnofútbol a Primera Catalana. Van ser molts, premsa inclosa, els qui van criticar la compra de plaça d'aquest equip, que l'any passat era a Quarta Catalana. No van fer res il·legal. Alguns s'en fotien de "l'afició del Tecnofútbol". Segurament la mateixa que el San Pancracio, amb 44 anys d'existència, la del Joanetes o la de l'Abadessenc. De fet, només calia veure l'estat de les grades de Can Dragó diumenge passat, amb uns 100 espectadors (84 a l'inici del matx) en un matí fred i desagradable. Camp ben situat i futbol d'una categoria respectable. Res diferent a d'altres camps. Entrar en debats ètics quan tots sabem quanta merda hi ha a les clavegueres del futbol em sembla hipòcrita.

Va ser la meva primera visita al Complex Esportiu de Can Dragó, instal·lació esportiva situada a tocar del centre comercial Heron City i a creuar de l'estació de Rodalies de Sant Andreu-Arenal i de Fabra i Puig, línia 1 (la vermella) del metro. A diferència d'altres camps, hi ha 3-4 files de seients als dos laterals per veure el partit en alçada i amb perspectiva, fet que és d'agrair. El Tecnofútbol comparteix camp amb l'Alzamora, les oficines del qual són al 'gol nord' de Can Dragó i amb el Piferrer, conjunt del grup 10 Tercera Catalana. Un cop pagada l'entrada, va sobtar-me la importància de les cortines (que no coartines/cuartines) a les instal·lacions. Servien com a porta del bar (com ho fan a la Facultat de Comunicació de la UPF), per desar el material de neteja o, fins i tot, per delimitar l'àrea socials/de trofeus de l'Alzamora a l'altra porteria.


Com (gairebé) sempre, Barcelona Televisió no va faltar a la seva cita amb el futbol modest per enregistrar les imatges del duel. Amb la càmera situada a la zona de banquetes, vam poder observar que el banc on es van asseure els jugadors i tècnics del Cervera eren d'ínfima qualitat comparats amb els del Tecnofútbol, amb banqueta coberta. Allà s'hi asseia el tècnic argentí Ricardo Mendoza, que si dirigís a #2bg3 segurament podria fer competència a John Clarkson com a entrenador mediàtic. Mediàtic va voler semblar, també, Ismael Guzmán, porter suplent del Tecnofútbol. Va saltar al camp aplaudint el públic, oferint-se per signar autògrafs... i allargant la broma uns quants minuts fins que, un cop iniciat el partit, va convèncer un nen per signar-li la pilota amb un bolígraf que li van deixar des de la banqueta. Això, minuts abans que aparegués al camp un altre nen d'uns 8-9 anys a qui deien anomenar "el Pekitas".


Pel que fa al partit, avorriment a la primera meitat sense excessives ocasions i un segon temps més animat. Mario va donar els tres punts als barcelonins amb un gol abans d'arribar al minut de la represa. Dues caramboles amb pal inclòs van estar a punt de fer pujar primer el 2-0 pel Tecnofútbol i, després, l'1-1 pel Cervera, enèssim equip que duu patrocini de la Bruixa d'Or a la seva equipació i que va demanar penal per mans d'un jugador local als darrers minuts de partit, que vam viure darrere la porteria del Tecnofútbol aprofitant les rampes d'accés (imagino que per vehicles) i que em van permetre fer alguna foto més proper dels jugadors i de les típiques lluites de poder a les àrees a l'hora d'executar llançaments de cantonada o de falta. La resta de curiositats, via imatges.

On? Complex Esportiu de Can Dragó. Barcelona.
Quan? 20 de gener de 2013. 12:00 hores.
Partit: CE Tecnofútbol 1-0 CE Cervera.
Categoria: Jornada 17. Primera Catalana. Grup 2.
Preu de l'entrada: 5 euros.
Consumicions: Coca-Cola. 1,50 €.
Peça multimèdia: "Había una vez un circo" de Miliki.
(*) #oloraporro: No. Portem una ratxa sorprenent...
(**) Hi havia Puchi? No. Però perquè tenia partit, eh? Hi havia Mati Borsot, ex d l'Sporting Mahonés, si us val...



La vella imatge del transistor al futbol. No tot és 2.0 per molt que alguns s'hi entestin.
Si no toquem de peus a terra, millor agafar-nos per no caure.
A Cervera també hi ha perruquers amb ganes de jugar...
Les coses ben fetes. L'àrbitre s'assegura que el color de la targeta sigui correcte.
"Hem de controlar el marcador". Deu ser això, no?
Essència sudamericana. No podia faltar el mate.
L'advertència en bolígraf ens posa en alerta. Què hi faran, dins el barracó?
Possibles usos per a les senyeres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

#1 | Municipal de Verntallat - la Vall d'en Bas

Sol i boira de desembre a Verntallat amb el Puig Rodó de fons. Servidor té carnet de conduir. Corria la primavera de 2004 quan l'examinadora va tenir a bé aprovar-me l'examen al segon intent i després d'un recorregut amb alguna que altra falta "lleu"; no seré jo qui li discuteixi que m'aprovés, és clar. El següent cap de setmana vaig agafar el cotxe per fer un recorregut pel Baix Llobregat. Va ser, justament, el primer i darrer cop que vaig agafar un cotxe; de fet, si ara mateix us hagués de dir on és el fre, l'embragatge i l'accelerador, segurament necessitaria tres intents per encertar-la. Total, que quan em desplaço en solitari per anar a veure qualsevol partit, a 600 metres o a 1.000 quilòmetres, tocar tirar de transport públic si és que cap 'conductor' m'hi acompanya. I aquest va ser el cas del partit que motiva l'estrena d'aquest Blog; amb l'Hospi havent tancat el 2012 futbolístic el dia abans contra l'Onti

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de futbol

#7 | Barri Centre - Sant Joan Despí

Em podran qualificar de malalt, de friki i de moltíssimes altres coses. Segurament tingueu raó, però en el fons, molt en el fons, alguna neurona em fa reaccionar i prendre decisions amb una mica de sensatesa. Una d'elles és no mullar-me quan veig un partit de futbol... Bé, això si no juga l'Hospi a l'Estadi, on cal ser fidel i mantenir la zona de general, dempeus, a l'atac riberenc, caigui el que caigui. Però fora d'aquí, toca buscar alternatives. I vora casa, tampoc podem dir que hi hagi massa camps on una petita tribuna coberta permeti veure futbol aixoplugat i mínimament previngut de les inclemències meteorològiques. D'aquests pocs camps, dos són a Sant Joan Despí i entre les Planes i el Barri Centre, dissabte passat ens vam decidir pel camp més proper a l'estació de Rodalies d'aquesta localitat del Baix Llobregat, 6-7 minuts des de l'Hospitalet, dues estacions i uns deu minuts de passeig en direcció nord per arribar a un camp que és a to