Ves al contingut principal

Un Euromed cap a Elx


Hi ha viatges còmodes i d'altres que no ho són tants. Evidentment, volar a Mallorca, a 45 minuts en avió, és ràpid i sovint econòmic si agafes els bitllets amb certa previsió. Si ajustes més i ho confies tot a darrera hora, l'alternativa per viatjar fins a Alacant és el tren, ja sigui Talgo o Euromed. Bé, no: molt millor Euromed. Per què? Doncs perquè hi acostuma a haver endolls. Una cosa és viatjar acompanyat i anar xerrant amb la teva companyia, però fer un trajecte de gairebé cinc hores en solitari, sense distraccions (sobretot perquè no funcionava el sistema de projecció i ens vam quedar sense pel·lícula -fins a València- ni documental -entre València i Alacant-). Partit a les 7 de la tarda a Elx i sortida de Barcelona a les 10 del matí; per davant, 4 hores i 41 minuts previstos de viatge i un #mazazo només començar: als seients de davant, una parella jove amb un nen petit. És a dir, l'infern. M'agradaria jugar contra els equips madrilenys només per tenir el gust d'utilitzar el vagó silenciós del TAV (sí, l'AVE).


Total, que ja no recordo si va donar més per sac l'Hugo o l'Álex, així es deien pare i fill perquè a mesura que s'apropaven a la seva destinació final (la mateixa dels diners de Peter Lim) l'edat passava a un segon pla i el comportament era similar davant la indignació de la mare i companya, respectivament. Sort en vaig tenir de l'endoll que hi havia sota el seient, que permetia focalitzar l'atenció al mòbil, no haver de gestionar bateria. Segurament, si el CIS fes una enquesta DE VERITAT, algun dia sortirà que el principal problema dels espanyols és trobar un lloc on carregar la bateria del mòbil quan viatgem. I sí, ja sé que hi ha bateries USB portàtils, però també sabeu que mai no n'hi ha prou, que veure baixar la bateria del 70% ja és començar a perillar, sobretot si mai saps quan se't pot apagar. Total, que entre infinites actualitzacions a Twitter, respondre whatsapps, Telegram (Saludos!) i veure alguna frikada per YouTube ens vam plantar a Alacant havent llegit la Vanguardia.

A l'arribada, un senyor baixet, d'aquells de les pel·lícules de sueques dels 70 a Benidorm, esperava amb un cartell un que tenia García de cognom però Paco de nom. Llàstima; sempre m'ha fet gràcia que algú em rebi amb un cartellet però res, aquest cop vaig continuar el meu periple sol, com (gairebé) sempre. Era tard i hi havia gana, en una ciutat com Alacant un s'ha de conformar amb no acabar estafat quan va a dinar així que calia jugar bé les cartes i, crec, vaig quedar prou a prop d'encertar-la. Immers en una voràgine de menjar japonès amb més freqüència de l'habitual, TripAdvisor em va conduir al Daikichi (Segura, 1) un restaurant japonès d'ambient japonès i amb menjar més japonès que la majoria de japonesos on puguis anar fora del Japó. Vaja, que no estava gens malament per bé que la relació quantitat-preu era millorable; ja sabeu que servidor no seria de jalar massa... #NO.


Total, que per una mica més de 20 euros vam fer una aigua freda (no japonesa), uns Yakisoba 'tradicionals' (dels millors que he tastat), uns maki de tonyina i unes peces de nigiri de Vieira que, de llarg, van ser el millor de l'àpat. Tot sigui dit, en això del menjar japonès hi ha molt de postureo sobretot quan no hi entens massa (prou que m'ha costat saber què és sushi, maki, nigiri i tota la pesca), però també és veritat que amb el pas del temps acabes aprenent a distingir i a valorar millor la qualitat del producte, per bé que un bufet giratori sempre és una solució interessant. Per postres equivocació: i això que l'aposta pel gelat de vainilla i mochi no era dolenta (sí escassa) però a la taula del costat la tria pels dorayaki acabats de fer pintava tremendament millor. Vaja, que fins i tot el cuiner pirata (duia un pedaç ocular) que tenia al davant (cuina oberta i tal) es mirava els dorayaki amb cara de vici. I sempre s'ha dit que els japonesos són molt viciosos.


Total, eren quarts de cinc de la tarda i hi havia el temps just per passar pel Corte Inglés a mirar si hi havia samarretes de l'Hércules i enfilar cap a l'estació Alacant-Terminal. Allà, a les 17:05, sortia el rodalia amb destinació Murcia-El Carmen, el tren que ens havia de deixar a Elx, relativament a la vora del Díez Iborra. Tren d'aquells antics, de gasolina; serie 592 amb seients que canvien de direcció. Per què? Doncs perquè el primer que fa després de sortir d'Alacant és anar cap a l'estació costanera de Sant Gabriel on cal fer una parada tècnica per tal que el conductor canviï de cabina i es dirigeixi a la nova capçalera del tren. Recorregut de 26 minuts que passava per Torrellano, on l'Hospi va visitat l'Ilicitano la temporada passada i arribada a Elx-Parc hora i mitja abans del partit. Sort que encara hi havia una mica d'ombra en el recorregut.

I al camp, això:

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aterratge d'emergència

Res pitjor que quan algú es creu Superman, pensa que pot pilotar qualsevol avió i, per acabar-ho d’adobar, s’envolta d’una tripulació poc recomanable. El resultat, cantat, un aterratge d’emergència en un aeroport, la Tercera Divisió, que no estava previst trepitjar. Però la maldestria del pilot, la poca benzina després de molts quilòmetres en reserva i un passatge descompensat, desencantat del tracte fred i distant de la cabin crew, feia preveure un final així. Ja veurem si hi ha víctimes o damnificats, perquè això és el Centre d’Esports l’Hospitalet i les catifes només es fan servir per rebre botxins o per tapar la merda que des de fa temps put al carrer de la Feixa Llarga s/n.
Ahir a València –un altre cop el filial che, com l’any 2003 però a l’Estadi-, l’Hospi va posar fi a 7 temporades consecutives a la categoria bronze del futbol espanyol, la Segona Divisió B, la categoria fetitxe dels riberencs. Ho va fer amb un partit caòtic i de més a menys, fidel reflex d’una temporada per (…

Aúpa Benidorm

Benidorm Club de Fútbol 1964-2017. Així podrà resar la làpida que enterrés, per sempre, un històric del futbol mediterrani. Ahir dijous, tal com van publicar diversos mitjans, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'extinció del club, tal com ja va indicar el Jutjat Mercantil número 1 d'Alacant el passat 9 de març. És el final, ara sí definitiu, d'una entitat que va tenir un pas important per la categoria de bronze del futbol espanyol, amb 19 temporades a Segona Divisió B d'ençà que hi debutés el curs 1987-1988 amb quatre descensos intermitjos abans del darrer, cruel, en una eliminatòria de permanència contra el Betis B, la primavera de 2011. El curs 2010-2011 va ser, de fet, l'últim en què el Benidorm Club de Fútbol va competir oficialment, ja que el deute que acumulava en aquell moment, unit al descens a Tercera Divisió, va ser una llosa massa pesada per al club de la Marina Baixa, un dels diversos damnificats de la metàstasi de la bombolla immobiliària…

Andorra-Illes Fèroe: un somni fet realitat

Hi ha gent que es marca com a objectiu vital córrer una marató, fer-se una selfie al Taj Mahal, ballar sardanes... i d'altres que saltem d'alegria si podem assistir a un partit entre les seleccions d'Andorra i les Illes Fèroe. Què voleu que hi faci? Sóc així d'imbècil. 25 de juliol de 2015; a Sant Petesburg hi té lloc el sorteig de la fase classificatòria per a la Copa del Món de 2018 que se celebrarà a Rússia. L'atzar -o les boles calentes- van voler que dos dels equips més modestos de la zona europea, les Illes Fèroe i Andorra, quedessin enquadrats, juntament amb Portugal, Suïssa, Hongria i Letònia, al mateix grup: el B. Fa, doncs, gairebé dos anys que el destí estava marcat: el 25 de març de 2017, ambdues seleccions s'enfrontarien a l'Estadi Nacional, la nova casa del combinat tricolor d'ençà que el 2014 fos inaugurat davant el País de Gal·les (1-2 favorable als visitants).
Servidor, és clar, no podia fallar a la cita. Fos com fos. Si calia, passant…